SEGRE.COM 04/11/2025.
Avui dia, emancipar-se a Lleida s’ha convertit en una tasca gairebé impossible per a molts joves. Segons els portals immobiliaris, el preu mitjà d’un pis de lloguer a les comarques de Ponent se situa en uns 1.184 euros bruts, mentre que les habitacions no baixen dels 350 euros mensuals. La situació és cada cop més crítica.
Les dades actuals marquen els preus de lloguer més alts dels últims 20 anys, tal com reconeix la Conselleria de Territori. Ja vam viure una bombolla immobiliària que va precaritzar la vida de moltes famílies i va deixar un futur incert per a tota una generació de joves, que encara avui en pateixen les conseqüències. I ara, l’any 2025, no només és inviable comprar un pis, sinó que la situació s’ha agreujat, i no es pot accedir ni a un pis de lloguer a un preu just.
A més, si tenim en compte que el salari mitjà a Lleida és de 1.605 euros bruts segons l’Agència Tributària, es fa del tot inviable destinar gran part del sou només a pagar la renda d’un habitatge perquè un altre en tregui benefici, mentre la majoria no té capacitat d’estalvi i veu com empitjoren les seves condicions de vida. El 32,7% dels anuncis de lloguer a la demarcació superen els 1.200 euros mensuals, una xifra superior al salari mínim interprofessional. Amb aquestes dades, el jovent de Lleida, i de Catalunya, no es pot plantejar projectes familiars o de vida de futur.
Per tot això, els joves a Catalunya no marxen de casa de mitjana fins als 30 anys, mentre que a Europa l’edat és de 26. I això passa sobretot perquè el mercat de l’habitatge està dominat per l’especulació. Uns pocs veuen en l’habitatge actius d’on treure beneficis, a costa de restringir l’accés a una necessitat bàsica. Amb aquest context, no és estrany que l’habitatge sigui la primera preocupació dels catalans i catalanes.
El preu de l’habitatge s’ha convertit en un factor determinant a l’hora de planificar projectes de vida, fins al punt que el jovent a Lleida es veu condicionat pel preu de les habitacions a l’hora d’escollir els estudis.
Si els governs realment volen que aquesta legislatura sigui la de l’habitatge, s’han de comprometre amb mesures efectives, immediates i valentes. No hi ha més temps: cal passar a l’acció amb determinació.